viernes, 24 de octubre de 2014

Tema 2. Entorn Personal d'Aprenentatge - PLE.

Hola a tothom!
Aquesta setmana l’entrada constarà d’una activitat que, després de diversos mals de cap, he aconseguit acabar: EL MEU PLE AL MÓN VIRTUAL. He de dir, que la complexitat d’aquesta activitat ve a debats que he tingut amb les meves companyes durant la creació dels nostres PLE’s per tal de relacionar-los amb la lectura que havíem de llegir per al tema; no a la dificultat de l’ús de la tecnologia per a poder plasmar-ho.

És per això que, malgrat que només haguem especificat el món virtual, el món real (converses, debats, etc.) m’han servit per adonar-me de molts trets de diverses eines i confeccionar-lo de la forma més completa per a mi; així que des d’aquí, he de començar dient que gràcies a na Sandra, na Lorena, na Jènni, na Laura B., na Bea i na Anto per fer que, amb els debats sorgits en aquest procés, aquesta tasca hagi set més amena i ara estigui el més completa possible.

Des de que vaig començar a saber què era un PLE al primer curs, fins ara, hi ha moltes coses que han canviat. No només parlem d’adquisició de coneixements, si no d’eines que, com les amistats, unes queden i unes altres se’n van. Si bé és cert que moltes de les que van aparèixer a primer encara hi són, altres les he recordat veient el l’entrada que vaig fer sobre aquest tema cursos passats; i és per això que al meu PLE actual no hi són, ja què no han incidit suficientment com per fer-s’hi lloc. Però bé, les recordarem amb nostàlgia i gratitud pel que van ser... si no es fa molt difícil aconseguir controlar el teu propi PLE.

Així i tot, si faig una reflexió encara més profunda, he de dir que la utilitat del blog la segueixo mantenint, ja què quedant-se el coneixement per a la prosperitat amb aquesta eina, fa que pugi retrocedir en el temps i veure com he avançat, amb eines noves i amb altres recursos, però sempre endavant, sempre aprenent! Ara el fet de posar-me davant d’una eina nova m’il·lusiona: serà més fàcil o més difícil que l’altre? Quedarà més bonic? Com faig per...? I mil qüestions més que, en comptes d’emporugar-me, fan que m’envalentoni a seguir descobrint... i bé, aquest és el resultat actual...

 
D’aquesta forma, fent una ullada a la immensitat del meu entorn d’aprenentatge, puc dir que he aconseguit establir moltes relacions. De fet, n’he aconseguit fer tantes que per no extendre’m massa, explicaré les més rellevants, per a que quedi clara la idea d’interrelació...

En primer lloc, com podeu veure, el fet de compartir enllaços no hi és (i no, no me l’he deixat), però les tecnologies avancen i ara, quan comparteixes un enllaç, automàticament apareix l’objecte a compartir. El cas més clar per a mi és Facebook. La utilitzo com una eina d’accés a la informació, per la quantitat d’enllaços que hi trobo cada dia; i de relació, motiu pel que va ser creat i que hi tornaré més endavant. Però encara que ho hagués pogut posat també com una eina per fer i reflexionar, no considero que les meves publicacions (fins ara) tinguin un valor reflexiu prou rellevant com per poder dir que utilitzo aquesta eina per a reflexionar. En altres paraules: sí, expresso opinions i reflexions per Facebook, però no disten de la queixa; i jo, personalment, no entenc la queixa social com un fet reflexiu. És el cas contrari d’un blog, on puc accedir a informació, puc escriure la meva reflexió segons una informació que he trobat (com estic fent ara: creant informació) i puc compartir-la amb els que em llegiu ara mateix.
"Publicació que vaig fer a Facebook: queixa social."
 
D’altra banda, i tornat al tema de Facebook i relació social, la meva companya Alexandra Artero ha expressat molt bé un fet molt rellevant, i que a mi també em preocupa, dient “pensar en relació i que el primer que et vengui al cap sigui una eina, un poc freda, com una xarxa tipus Facebook, em fa tremolar un poc, però és la realitat. A més a més, és una de les primeres coses que, per sort o desgràcia, mirem quan ens aixeca’m del llit. Ens domina!”. A mi m’esgarrifa pensar en relació social i que em vengui al cap Facebook o Whatsapp, però és així de trist, qui no ha quedat amb amics per prendre cafè i tots heu estat parlant per Wahtsapp?


Així doncs, la construcció del meu diagrama m’ha ajudat a veure molt més enllà de l’ús que faig de les TIC. M’ha ajudat a veure com una mateixa eina em pot servir per oci, per trobar informació, per ajudar-me a aprendre i millorar en gran quantitat d’aspectes... sabeu de que parlo? Efectivament, YouTube, un racó on pots trobar videos explicatius, música, obres de teatre, reflexions personals, treballs acadèmics des d’infantil a la universitat, etc., i és tan senzill com posar al cercador el que vols veure. Penseu-ho, escriure i ho tinc, ho veig, aprenc i comparteixo... Realment he al·lucinat pensant-hi, perquè és una eina que tenia tan automàtica que mai m’havia parat a reflexionar-hi...  

El meu PLE present, un gran embull... i què faig amb això ara? Bé, per començar diré que per a la meva futura docència segurament quedi curt, ja què com no se conformar-me amb el que tinc i sempre vull més, sempre voldré ampliar coneixements. Aquest món m’agrada, i tal com vaig dir a la reflexió de primer, vull utilitzar eines d’aquest tipus amb els meus futurs alumnes i espero poder aconseguir fer-lis sentir la mateixa emoció que em provoca a mi una nova eina.

Per acabar, vull deixar-vos el GLOGSTER que vaig fer amb les companyes que he anomentat al començament de l’entrada. El vam fer a la representació musical del segon curs. Crec que és moment de treure-li la pols i publicar-ho de nou...és una eina, és una reflexió, és una producció... són les meves Formigues!!
 

 
 Una abraçada a tots, fins una altra i...

Petonets!!

Patricia Pinar Roig

♥♪☺
______________________

Bibliografia:

·         Imatge 1 i 2: el meu PLE al món virtual  i captura de Facebook de creació pròpia.
·         Imatge “He quedat amb tu, no amb el teu mòbil” extreta de  <http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/53/Smart_phones_and_food_Exchange_Place_NOLA.JPG>
·         GLOGSTER creat pel grup “Formiguetes”, alumnes de la UIB: Alexandra Artero, Laura Balanzat, Beatriz Fondevilla, Lorena Gómez, Jènnifer Montserrat, Patricia Pinar, Antònia Roig i Clara Tur.

No hay comentarios:

Publicar un comentario