Tema 2. Entorn Personal d'Aprenentatge - PLE.

Hola a tothom!
Aquesta setmana l’entrada constarà d’una activitat que, després de diversos mals de cap, he aconseguit acabar: EL MEU PLE AL MÓN VIRTUAL. He de dir, que la complexitat d’aquesta activitat ve a debats que he tingut amb les meves companyes durant la creació dels nostres PLE’s per tal de relacionar-los amb la lectura que havíem de llegir per al tema; no a la dificultat de l’ús de la tecnologia per a poder plasmar-ho.

És per això que, malgrat que només haguem especificat el món virtual, el món real (converses, debats, etc.) m’han servit per adonar-me de molts trets de diverses eines i confeccionar-lo de la forma més completa per a mi; així que des d’aquí, he de començar dient que gràcies a na Sandra, na Lorena, na Jènni, na Laura B., na Bea i na Anto per fer que, amb els debats sorgits en aquest procés, aquesta tasca hagi set més amena i ara estigui el més completa possible.

Des de que vaig començar a saber què era un PLE al primer curs, fins ara, hi ha moltes coses que han canviat. No només parlem d’adquisició de coneixements, si no d’eines que, com les amistats, unes queden i unes altres se’n van. Si bé és cert que moltes de les que van aparèixer a primer encara hi són, altres les he recordat veient el l’entrada que vaig fer sobre aquest tema cursos passats; i és per això que al meu PLE actual no hi són, ja què no han incidit suficientment com per fer-s’hi lloc. Però bé, les recordarem amb nostàlgia i gratitud pel que van ser... si no es fa molt difícil aconseguir controlar el teu propi PLE.

Així i tot, si faig una reflexió encara més profunda, he de dir que la utilitat del blog la segueixo mantenint, ja què quedant-se el coneixement per a la prosperitat amb aquesta eina, fa que pugi retrocedir en el temps i veure com he avançat, amb eines noves i amb altres recursos, però sempre endavant, sempre aprenent! Ara el fet de posar-me davant d’una eina nova m’il·lusiona: serà més fàcil o més difícil que l’altre? Quedarà més bonic? Com faig per...? I mil qüestions més que, en comptes d’emporugar-me, fan que m’envalentoni a seguir descobrint... i bé, aquest és el resultat actual...

 

D’aquesta forma, fent una ullada a la immensitat del meu entorn d’aprenentatge, puc dir que he aconseguit establir moltes relacions. De fet, n’he aconseguit fer tantes que per no extendre’m massa, explicaré les més rellevants, per a que quedi clara la idea d’interrelació...

En primer lloc, com podeu veure, el fet de compartir enllaços no hi és (i no, no me l’he deixat), però les tecnologies avancen i ara, quan comparteixes un enllaç, automàticament apareix l’objecte a compartir. El cas més clar per a mi és Facebook. La utilitzo com una eina d’accés a la informació, per la quantitat d’enllaços que hi trobo cada dia; i de relació, motiu pel que va ser creat i que hi tornaré més endavant. Però encara que ho hagués pogut posat també com una eina per fer i reflexionar, no considero que les meves publicacions (fins ara) tinguin un valor reflexiu prou rellevant com per poder dir que utilitzo aquesta eina per a reflexionar. En altres paraules: sí, expresso opinions i reflexions per Facebook, però no disten de la queixa; i jo, personalment, no entenc la queixa social com un fet reflexiu. És el cas contrari d’un blog, on puc accedir a informació, puc escriure la meva reflexió segons una informació que he trobat (com estic fent ara: creant informació) i puc compartir-la amb els que em llegiu ara mateix.

"Publicació que vaig fer a Facebook: queixa social."

 

D’altra banda, i tornat al tema de Facebook i relació social, la meva companya Alexandra Artero ha expressat molt bé un fet molt rellevant, i que a mi també em preocupa, dient “pensar en relació i que el primer que et vengui al cap sigui una eina, un poc freda, com una xarxa tipus Facebook, em fa tremolar un poc, però és la realitat. A més a més, és una de les primeres coses que, per sort o desgràcia, mirem quan ens aixeca’m del llit. Ens domina!”. A mi m’esgarrifa pensar en relació social i que em vengui al cap Facebook o Whatsapp, però és així de trist, qui no ha quedat amb amics per prendre cafè i tots heu estat parlant per Wahtsapp?

“He quedat amb tu,no amb el teu mòbil!”

Així doncs, la construcció del meu diagrama m’ha ajudat a veure molt més enllà de l’ús que faig de les TIC. M’ha ajudat a veure com una mateixa eina em pot servir per oci, per trobar informació, per ajudar-me a aprendre i millorar en gran quantitat d’aspectes... sabeu de que parlo? Efectivament, YouTube, un racó on pots trobar videos explicatius, música, obres de teatre, reflexions personals, treballs acadèmics des d’infantil a la universitat, etc., i és tan senzill com posar al cercador el que vols veure. Penseu-ho, escriure i ho tinc, ho veig, aprenc i comparteixo... Realment he al·lucinat pensant-hi, perquè és una eina que tenia tan automàtica que mai m’havia parat a reflexionar-hi...  

El meu PLE present, un gran embull... i què faig amb això ara? Bé, per començar diré que per a la meva futura docència segurament quedi curt, ja què com no se conformar-me amb el que tinc i sempre vull més, sempre voldré ampliar coneixements. Aquest món m’agrada, i tal com vaig dir a la reflexió de primer, vull utilitzar eines d’aquest tipus amb els meus futurs alumnes i espero poder aconseguir fer-lis sentir la mateixa emoció que em provoca a mi una nova eina.

Per acabar, vull deixar-vos el GLOGSTER que vaig fer amb les companyes que he anomentat al començament de l’entrada. El vam fer a la representació musical del segon curs. Crec que és moment de treure-li la pols i publicar-ho de nou...és una eina, és una reflexió, és una producció... són les meves Formigues!!
 

 

 Una abraçada a tots, fins una altra i...

Petonets!!

Patricia Pinar Roig

♥♪☺

______________________

Bibliografia:

·         Imatge 1 i 2: el meu PLE al món virtual  i captura de Facebook de creació pròpia.

·         Imatge “He quedat amb tu, no amb el teu mòbil” extreta de  <http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/53/Smart_phones_and_food_Exchange_Place_NOLA.JPG>

·         GLOGSTER creat pel grup “Formiguetes”, alumnes de la UIB: Alexandra Artero, Laura Balanzat, Beatriz Fondevilla, Lorena Gómez, Jènnifer Montserrat, Patricia Pinar, Antònia Roig i Clara Tur.

Tema 2. La importància de la Web 2.0 en el canvi del rol del professorat.

La societat en la que es trobem actualment, té com a característica principal la omnipresència de les tecnologies. Això vol dir, que des de qualsevol lloc i a qualsevol moment, tenim a l’abast diversos estímuls tecnològics que ens informen i comuniquen: mòbils, tabletes, ràdios, televisors, etc.

LA WEB 2.0

Pensem en una persona que s’acaba de despertar: li sona el despertador del mòbil, configurat per a què el desperti amb les notícies més rellevants i actualitzades d’arreu del món. Aquesta persona, encara no ha obert els ulls i ja està rebent informació sense adonar-se’n i sense saber-ho. Bé, això és Web 2.0. El següent esquema realitzat a classe ens ho pot acabar d’aclarir.

MAPA CONCEPTUAL D’EL·LABORACIÓ COL·LECTIVA A CLASSE

La Web 2.0 dóna pas, doncs, a l’Escola 2.0. Aquesta, influïda per les noves tecnologies, es veu afavorida significativament ja què l’ensenyament és més realístic i adaptat a la societat actual, és a dir, influenciada per les noves eines d’accés a la informació i de la comunicació. Així doncs, pel que fa a la influència de la Web 2.0 en educació, a classe hem arribat a compactar-ho i esquematitzar-ho de la següent forma.

MAPA CONCEPTUAL D’EL·LABORACIÓ COL·LECTIVA A CLASSE

 

Cercant en xarxa altres opinions sobre la influència tecnològica en l’escola, he trobat aquesta d’autor desconegut, que m’ha semblat que explica de forma clara tot el que abraça aquesta influència: "es necesario generar capacidades de desarrollo autónomo en la sociedad, para que ésta realice activamente su rol de generadora del conocimiento (...)". Se debe aprovechar al máximo la capacidad comunicativa de las TIC para poder desarrollar nuevas formas de enseñar y aprender e ir mejorando (...), lo que incluye habilidades de apreciar de manera crítica la información, para luego adecuarla al contexto y desarrollar así un nuevo conocimiento a partir de ella. Pero para que todo lo dicho anteriormente tenga mejores resultados, la formación de los docentes debe estar directamente relacionada con el involucramiento de éstos en el proceso de aprendizaje, el cuál debe ser permanente en lo que respecta a la relación con la tecnología, sus usos, desarrollo, potencialidades y riesgos, facilitando así que se conviertan en promotores de la apropiación social de las TIC."

ALFABETITZACIÓ DIGITAL

I de la mà d’aquesta formació contínua apareix aquest nou concepte: alfabetització digital; que es refereix a l’aprenentatge de l’ús de les noves tecnologies. Com ja vaig remarcar altres cursos, l’educació del segle XXI té grans reptes que ha de superar i aquest és un d’ells, ja que la societat avança tan de pressa, que no renovar-se és sinònim de quedar-se enrere i deixar de banda la pròpia professió.

EL ROL DEL DOCENT

La revista online “El recreo”, realitzada per la Facultat d’Educació de Toledo, exposa en una de les seves entrades la següent opinió: “Se debería dedicar más tiempo a la formación del profesorado para alcanzar una educación de calidad, utilizando de forma equitativa materiales didácticos tradicionales con las nuevas tecnologías, con un progreso hacia un uso superior de estas últimas, (...) hacer cursos de reciclaje para aquellos docentes que estén un poco obsoletos en este tema.”

Si bé és cert que ens posa la pell de gallina el fet de parlar de materials didàctics tradicionals (el llibre de text), el fet de voler aconseguir una equitat no em sembla del tot malament. No parlo de seguir tots un mateix llibre i recitar la lliçó com a lloros; si no a que els infants d’avui dia també aprenguin el que significa “buscar en un llibre”. Perquè crec que el que no es pot permetre, és que el fet de digitalitzar-ho tot faci que es perdin costums com passar pàgines de paper o deixar de escriure a mà.

Record l’anècdota d’una professora de la universitat que ens va contar que als seus alumnes de secundària els hi va fer enviar una carta per correu, amb segell i tot, perquè molts d’ells no sabien on es compraven els segells, ni s’havien fixat en l’existència de bústies al carrer i molt menys sabien per a què servien o com funcionaven. Això, com a futura docent, sí que m’esgarrifa. Nosaltres no deixem de ser transmissors de coneixement, tradició i cultura i ens abracem a les novetats deixant de banda aspectes quotidians de tota la vida com aquest.

 “QUÈ S’HI RECICLA EN AQUEST CONETINDOR GROC?”

Per tant, tenint present l’article de George Siemens en què es nombren diversos rols que ha d’adoptar el professorat davant l’educació en xarxa, no podem dir que cap rol sigui més rellevant que un altre. Encara que el qui té la informació passa a ser una multitud de professionals en xarxa, no hem d’oblidar que el docent a l’aula ha d’actuar com una guia que faci arribar la informació a tots els alumnes, es faci càrrec de la informació que els hi arriba (que sigui adient), ha de deixar que els alumnes interactuïn entre ells i entre altres mitjançant la xarxa, etc., és a dir ha d’afavorir la col·laboració i la creació col·lectiva de coneixement.

Per acabar, m’agradaria exposar les últimes línies d’aquest últim article citat, referents a tot el camí que encara ens queda per fer: "Queden moltes qüestions per resoldre en relació a la privacitat, l'ètica en les xarxes, i l'avaluació (...). L'educació té a veure amb el contingut i les converses. Les eines per controlar contingut i converses han passat de l'educador a l'estudiant. Ens cal un sistema que respongui a aquesta realitat."

Així que, mentre tant... pensem en positiu... us deixo un vídeo amb un missatge... J

 

 

Fins una altra i...

Petonets!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪

_____________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

·         Mapes conceptuals (imatges 1 i 2), d’elaboració a l’aula en gran grup.

·         Bloc d'autor desconegut accesible al següent link <http://almon.blogspot.es/>

·         Reflexió sobre els gran reptes de l'educació del segle XXI, extreta del bloc de primer curs, link <http://primer-patri.blogspot.com.es/2011/10/els-reptes-de-leducacio-del-segle-xxi.html>

·         Bloc de la revista "El recreo" de la Facultat d'Educació de Toledo, link <http://revistamagisterioelrecreo.blogspot.com.es/2012/05/influencia-de-las-nuevas-tecnologias-en.html>

·         Imatge de la bústia de correus, amb llicència Creative Commons, extreta del link <http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/71/PB_ESP07.jpg>

·         Traducció de l'article de George Siemens "El rol del docent en entorns d'aprenentatge en xarxa", extret del link <http://aprendreescrear.blogspot.com.es/2014/10/llavors-que-creixen.html>

·         Vídeo extret del link < https://www.youtube.com/watch?v=tRI0REe2ciw>



Tema 1. Societat de la Informació i la comunicació.

Hola a tots!

Estrenem bloc amb l’assignatura de “Mitjans i recursos tecnològics en el procés d’ensenyament-aprenentatge”, en la que, pel que veig, tractarem diversos temes relacionats amb la societat de la informació i la comunicació, i com aquesta es relaciona amb les noves tecnologies.

Tal com esmenta Adell en la lectura “Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información”, el desenvolupament tecnològic ha trastocat per complet la societat actual. I és que des d’una primera fase en que l’home inventà l’escriptura com a forma de comunicar-se, hem avançat a límits increïbles. La tecnologia ha passat per una evolució tan ràpida i descomunal, que d’escriure només uns pocs privilegiats, ara qualsevol persona que tingui la tecnologia a l’abast pot pagar només apropant el mòbil a un datàfon a una tenda. Bé, sempre que disposi de la tecnologia i de l’economia... Bromes a part, si fem una ullada general en la societat podem veure que la tecnologia es troba present en gairebé tots els àmbits quotidians i que, per tant, comencem a dependre massa d’aquesta. Però no és or tot el que llueix.

Area, en la seva lectura “Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación”, ens parla de la tecnologia com una dualitat entre aspectes favorables i desfavorables a la societat. I sobre això m’aturaré a opinar, si se’m permet, perquè hi ha aspectes en els que no coincideixo.

Per una banda, com es veu al mapa conceptual de dalt, ens parla d’un augment d’accés a la informació, entre altres. Jo aquest aspecte no el trobo com un aspecte positiu. Si bé és cert que es pot accedir a biblioteques, articles i demés informació que es cerqui, es necessita un alt aprenentatge en tecnologies per saber destriar les fonts més fiables i no caure en la “desinformació per sobreinformació”, un de tants problemes que això comporta i dels que ens parla Area. Internet és una eina de recerca molt útil, però no hi ha cap filtre pel qual la informació passi abans de ser “uploaded” i, per tant, qualsevol cosa es pot trobar sobre un tema que es cerqui. Així i tot, és cert que “els de dalt” tenen un gran control sobre el que volen que es publiqui i el que no i, si alguna cosa no els interessa, ja fan per treure la informació de la xarxa. Però com he dit, això no és cap filtre, perquè la informació ja ha estat pujada sense vigilància ninguna.

No sé si m’he explicat bé, la idea és que, per exemple, qualsevol persona pot pujar un vídeo a “YouTube” de policies agredint a pidolaries sense que aquest vídeo passi per supervisió de si és adient o no pujar-lo a la xarxa. No obstant això, algun superior considera que aquest material no hauria de ser-hi, casualment desapareix com si res hagués passat... Per tant, on queda exactament la llibertat d’expressió característica d’aquesta eina?

Per altra banda, una de les desavantatges més grans a tenir en compte, i de les que parla Area, és la bretxa digital. Això fa referència a les desigualtats que troben diversos sectors de població en quant a accés i ús de TIC. Personalment, considero que Internet hauria d’estar a l’abast de tothom, que hauria de ser gratuït per a qualsevol sector de la població ja que això afavoriria de forma substancial a tots els àmbits. Sense anar més lluny, el de l’educació. Posant Internet de forma gratuïta en totes les escoles també s’afavoreix a l’augment de recursos educatius i, per tant, a la millora del servei. Però clar, com tot... si no es paga a les grans corporacions, no es mou ni el vent.

Per tant, dels grans reptes que se’ns plantegen és el de la multialfabetització, no només vista en la pràctica educativa i formant als alumnes actuals, sinó a tota la població en general per a capacitar-la per a l’ús correcte d’aquesta eina tan poderosa. De fet, d’educar només als actuals infants, construïm una bretxa generacional que tampoc és útil, ja que els adults que treballen amb aquestes tecnologies han de saber utilitzar-les per a seguir en el seu lloc de feina... si, com veieu, tot una roda que gira sense parar...

Com ho farem? Està per veure... Què farem? Hem de pensar... I és així com tornem a començar. Tota una gran quantitat de reptes que s’han d’assolir, en teoria, a la velocitat en què avança la tecnologia. I si en qüestió de 20 anys aquesta ha evolucionat de forma exponencial, com es suposa que hem de fer front a tot el que hem de fer evolucionar? No sé vosaltres, però jo em trobo al bell mig, a l’ull del huracà. Amb prou feines puc digerir tots els avenços tecnològics que es suposa que controlo perquè ja he crescut amb ells i ja em quedo endarrere en molts altres que van sortint nous.

"A l'ull del huracà"

Sento que dins de poc em sentiré com la meva àvia quan li vaig comprar un telèfon sense fil, incapaç de creure que funcionaria des de lluny; de fet, és com em vaig sentir quan em vaig comprar el meu últim mòbil i em van dir que podia pagar a qualsevol tenda amb ell només apropant-lo al datàfon... i d’això fa només un mes!

Amb cara d’al·lucinar amb tot el que em queda per esbrinar aquest curs, m’acomiado i us deixo un vídeo molt divertit que mostra, en essència el que passa amb tota l’evolució: cada cop hi ha més i més en una mateixa era!

Fins una altra i...

Petonets!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪

_____________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

• Lectura d’Area, “Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación”, extreta de <http://www.tecnoedu.net/lecturas/materiales/manual_area/tema1.pdf>
• Lectura d’Adell, “Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información”, extreta de <http://nti.uji.es/docs/nti/Jordi_Adell_EDUTEC.html>
• Mapes conceptuals (imatges 1 i 2), d’elaboració a l’aula en gran grup.
• Imatge “A l’ull del huracà”, extreta de <http://es.wikipedia.org/wiki/Hurac%C3%A1n_Floyd_(1999)>
• Vídeo de “L’evolució de la música”, extret de <https://www.youtube.com/watch?v=2ZUQiH6J5fA>

Presentació

Bon dia i bona hora a tothom!

Tornem a ser per aquí, un cop més i per començar a tancar aquesta etapa d’estudis universitaris. Aquest any acabem el Grau de Mestre d’Educació Infantil, quatre anys plens d’emocions, aprenentatges, estrès i treballs marcats per grans persones que he conegut i m’han aportat moltíssim en aquesta experiència.

Ja sabeu qui sóc i quin ha set el meu recorregut aquests anys; així que ens estalviarem presentacions insulses i farem un balanç del que han significat per a mi aquests anys en la UIB.

Es comença a veure la llum al final del túnel, comencem a veure el fi d’aquesta meravellosa etapa; però veiem com trobem noves portes, nous camins, nous reptes... que farem? Bé, difícil pregunta, de moment centrem-nos en aquest any... Literatures catalana i castellana, família i escola, mitjans i recursos tecnològics i projectes artístics en la primera infància... potser això sigui el que faci que aquest sigui l’any que se’m farà mes llarg de la història.

Però no ens desanimem, hem de tenir present que aprendrem molt, moltes habilitats i destreses que ens faran ser millor mestres, més crítiques i tenir un bagatge més gran d’eines per a les properes pràctiques i pel nostre futur laboral.

Bé, com heu notat estic prou desanimada. Això és degut a la incoherència que trobo, un cop més, en les assignatures, incoherències entre professorat, incoherències espai-temporals, etc. Una vegada més, ens tracten d’inculcar unes creences que, en la dinàmica general de les assignatures, no es veu reflectida. Això no lleva que no tingui ganes d’acabar, de fet, més que mai en tinc. Però espero que no hagi d’acabar amb mal sabor de boca veient tot el que m’espera aquest any. L’any passat ja vaig acabar de mala manera i les expectatives no són molt més altes.

Així que inaugurant i presentant el bloc del darrer curs de Grau d’Educació Infantil crido amb aquesta imatge:

“QUART, MÉS VAL QUE ET COMPORTIS!”

 

 

Una abraçada i ens veiem de nou en una estoneta...

Petonets!

Patricia Pinar Roig

 

☺♪♥