Ja feia dies que no ens vèiem...
Aquesta setmana parlarem del software educatiu: eines per aprendre o per
reforçar?
Bé doncs, de la mateixa forma que la societat
i l’educació evoluciona, i ja no s’entén el mestre com a única font
d’informació, els nous avenços tecnològics en softwares educatius permeten que l’aprenentatge
pugui ser més autònom, implicant i desenvolupament, així, les habilitats
cognitives dels infants. En entrades anteriors hem analitzat aquest
canvi del rol docent amb l’aparició de les noves eines educatives que la WEB
2.0 permet.
Però crec que abans d’endinsar-nos en el tema multimèdia, hem de tenir un
parell de conceptes aclarits. A classe vam fer un esquema amb els conceptes
claus:
Però per si no queda prou clar el concepte de "software
educatiu", la meva companya Alicia Costa ha fet un esquema prou
aclaridor al final de la seva entrada...
I un cop aclarit això, esmentar que vam tenir el plaer de veure una
conferència que va donar Eva Barceló a les nostres companyes de
Palma. Abans de res, dir que d’haver estat en el mateix moment, li haguéssim
fet un parell de preguntes que potser haurien canviat una mica l’aplicació
educativa que ens presentava, ja què ens vam quedar amb les ganes de que
ens aclarís un parell de dubtes relacionats amb l’aprenentatge que pretenia
l’aplicació. Els aspectes més destacables que em van cridar l’atenció van ser:
- El fet que l’infant podia escriure la paraula o posar les lletres sense seguir l’ordre lògic establert (és a dir, podria posar primer la darrera lletra i no passava res, igual que podia escriure la paraula a l’inrevés i tampoc comptava com a error).
- El fet de desenvolupar l’aprenentatge de lletres per separat (paraules compostes per les cinc vocals i només una consonant), com si en la vida real (aprenentatge que com a docents pretenem) només féssim servir aquest tipus de paraules. Que és clar que les utilitzem, però no fem oracions només així, sinó que utilitzem més lletres. En altres paraules, algú s’imagina arribar a classe i dir: Nens, avui treballem la L: Lía lee la ele; La ele la lee Leo, etc.? No veritat?
- Això em porta al darrer fet, el més aberrant, el fet que sembli que estem
treballant per fitxes digitalitzades pel tipus d’activitats que proposa el
software! Una eina tan versàtil i la utilitzem per fer fitxes insulses a
l’ordinador? On hem arribat?
Per altra banda, Eva Barceló també és creadora de la col·lecció de jocs “Aprèn amb Pipo”,
i jo, que m’agrada cercar per tot, he anat a veure en PIPO
ONLINE (ja que hi podem trobar els mateixos jocs) i he fet una ulladeta.
Com que el tema de l’escriptura és el que més m’ha esgarrifat durant la
conferència, he decidit triar el joc “Ortografia amb en
Pipo”. I m’ha sorprès que el primer que he pogut trobar hagi set la “Guía didàctica per a pares i docents”.
Això, és una eina molt útil que no ens tots els casos de multimèdies educatius
es troba i que en aquest cas, no només està, sinó que està molt completa, tal
com exposa Valverde a la seva lectura Procedimiento básico para el diseño y
produccion de un multimedia educativo, “Para una adecuada
explotación del material se hace necesaria la elaboración de un breve texto,
denominado guía didàctica, cuya finalidad es orientar sobre el uso educativo
del material audiovisual. (...) Debería incorporar la siguiente
información: Identificación del producto, guión audiovisual,
análisis didáctico, orientaciones educativas y materiales
complementarios.”
Doncs bé, després d’un petit anàlisi i jugar una estoneta, i tenint en
compte les consideracions del quadre de dalt referent a la lectura de Santos Urbina, el més rellevant que he
trobat ha set, que encara que semblés que feia una fitxa online,
- la presentació del producte es fa de forma adient i motivadora (amb dinosaures), exposant el que es realitzarà en tot moment.
- L’edat dirigida (he escollit 6 anys o menys), crec que no té en compte l’evolució cognitiva dels infants, però es pot escollir el tipus d’activitat sense haver passat un nivell previ, fet que facilita escollir el que es vol aprendre o millorar.
- Les explicacions són majoritàriament clares i concises, excepte en alguns casos que diu “Segons l’enunciat” i es perd part del temps que es dona per activitat llegint-lo; o bé quan en omplir el buit no es pronuncia la paraula, deixant que la correlació fonètica no s’esdevingui.
- Els botons i les barres es troben sempre al mateix lloc i són molt intuïtives, així com el punter és gran, vistós i fàcilment distingible de les activitats que canvia quan passa per sobre d’un vincle.
- L’adaptació de les capacitats psicomotores és adient, amb dibuixos grans que requisen poca precisió.
- El tractament d’errors, on trobem diversos factors: el botó “Dudo”, que dona la resposta directament; o la consigna de “Oh-oh” al equivocar-se. D’igual forma dir, que com s’ha d’escollir entre dues opcions, la frustració que pot generar és mínima.
Però arribem al moment de materials complementaris que ofereix; us posaré
un “screen” i
jutgeu per vosaltres mateixos...
Què dir? A mi sincerament em preocupa... no només són les mateixes oracions
i paraules que s’han posat durant els jocs, però en versió imprimible, sinó que
si pensem bé, si això s’utilitza com eina per a ensenyar, l’únic que aportem a
l’infant son meres repeticions que no faran que el seu aprenentatge sigui
significatiu; i si, en canvi, utilitzem el multimèdia per a reforçar
l’aprenentatge, estem encallant-nos d’igual forma en les mateixes paraules un
cop, i un altre, i un altre... I no només això, pensem en un nouvingut
estranger, per exemple un àrab, i mireu la fitxa de feina... no noteu res?
Deixant de banda que les lletres ja són diferents, part del lèxic que es mostra
en la “feineta” són cognoms o noms propis espanyols... segur que el nen àrab
que porta poc més de dos mesos els coneix a la perfecció...
Doncs? Que en penseu de tot això? Com us quedeu? Jo, personalment, penso
que com a eina de reforç i amb un ús acurat (obviant l’ús a persones amb poques
habilitats lectores o amb deficiències visuals), els multimèdies poden ser una
eina molt poderosa per als infants, per assimilar coneixements. Però crec que
amb les eines que estem treballant a classe se’n poden fer de millors per als
nostres futurs alumnes. Almenys que no tinguin errades tan garrafals i bàsiques
com el fet d’escriure en l’ordre que toca... Així, parafrasejant a Valverde de
nou, tindrem totes en compte el “Què?, A qui?, Per a que?” a l’hora de pensar
en crear un software?; i ja posats, el “Quan?” i el “Com?” l’integrarem? Si es
que sí, sabré que hem arribat a les mateixes conclusions i que anem per bon
camí...
Doncs bé, fins aquí per avui que ens hem excedit...però entendreu que és un
tema prou debatible, no? Si no ho trobeu així, la meva companya Anto ha fer uns esquemes amb més aspectes a favor i en contra del software educatiu a la seva entrada...
Per acabar, agafar forçes per aquesta setmana i sortint una mica de tema,
us deixo un vídeo d’una de les versions de “All you need is love”,
no només m’encanta sinó que em treu alguna llàgrima... i aprofito per dir que
aquest divendres, la companyia “All you need is LÓVA” els convida a assistir a
la seva primera representació. A les 18:30 en l’auditori de la UIB – Seu
d’Eivissa. No podeu faltar!!
Petonets i...
Fins una altra!!
_____________________________________
BIBLIOGRAFIA:
Patricia Pinar Roig
☺♥♪
- Jesús Valverde Berrocos, Diseño y Producción de materiales didácticos multimedia online – Módulo 1 págs. 22 – 23.
- Santos Urbina, Algunas consideraciones en torno al software para Educación Infantil.
- Eva Barceló, - conferència per a l’assignatura 22025 a Palma - visible al link: <https://www.youtube.com/watch?v=qC0Uch22wyE&feature=youtu.be>
- Esquemes conceptuals elaborats per les alumnes de 4t de GEDI any acadèmic 2014-15.
- Screen, imatge pròpia extreta de la pàgina de PIPO al link: <http://www.pipoclub.com/web_ortografia/flash/sistema/inicio/iniciowebraiz.swf>
- "All you need is love”, podeu trobar el vídeo al següent link: <https://www.youtube.com/watch?v=_OuYLGHkrBk>
No hay comentarios:
Publicar un comentario