domingo, 9 de noviembre de 2014

TEMA 3. Possibilitats i limitacions del software educatiu.

Hola a tothom!


Ja feia dies que no ens vèiem...

Aquesta setmana parlarem del software educatiu: eines per aprendre o per reforçar?

Bé doncs, de la mateixa forma que la societat i l’educació evoluciona, i ja no s’entén el mestre com a única font d’informació, els nous avenços tecnològics en softwares educatius permeten que l’aprenentatge pugui ser més autònom, implicant i desenvolupament, així, les habilitats cognitives dels infants. En entrades anteriors hem analitzat aquest canvi del rol docent amb l’aparició de les noves eines educatives que la WEB 2.0 permet.

Però crec que abans d’endinsar-nos en el tema multimèdia, hem de tenir un parell de conceptes aclarits. A classe vam fer un esquema amb els conceptes claus:
 

 
 

Però per si no queda prou clar el concepte de "software educatiu", la meva companya Alicia Costa ha fet un esquema prou aclaridor al final de la seva entrada...

I un cop aclarit això, esmentar que vam tenir el plaer de veure una conferència que va donar Eva Barceló a les nostres companyes de Palma. Abans de res, dir que d’haver estat en el mateix moment, li haguéssim fet un parell de preguntes que potser haurien canviat una mica l’aplicació educativa que ens presentava, ja què ens vam quedar amb les ganes de que ens aclarís un parell de dubtes relacionats amb l’aprenentatge que pretenia l’aplicació. Els aspectes més destacables que em van cridar l’atenció van ser:
  • El fet que l’infant podia escriure la paraula o posar les lletres sense seguir l’ordre lògic establert (és a dir, podria posar primer la darrera lletra i no passava res, igual que podia escriure la paraula a l’inrevés i tampoc comptava com a error).
  • El fet de desenvolupar l’aprenentatge de lletres per separat (paraules compostes per les cinc vocals i només una consonant), com si en la vida real (aprenentatge que com a docents pretenem) només féssim servir aquest tipus de paraules. Que és clar que les utilitzem, però no fem oracions només així, sinó que utilitzem més lletres. En altres paraules, algú s’imagina arribar a classe i dir: Nens, avui treballem la L: Lía lee la ele; La ele la lee Leo, etc.? No veritat?
  • Això em porta al darrer fet, el més aberrant, el fet que sembli que estem treballant per fitxes digitalitzades pel tipus d’activitats que proposa el software! Una eina tan versàtil i la utilitzem per fer fitxes insulses a l’ordinador? On hem arribat?

Per altra banda, Eva Barceló també és creadora de la col·lecció de jocs “Aprèn amb Pipo”, i jo, que m’agrada cercar per tot, he anat a veure en PIPO ONLINE (ja que hi podem trobar els mateixos jocs) i he fet una ulladeta. Com que el tema de l’escriptura és el que més m’ha esgarrifat durant la conferència, he decidit triar el joc “Ortografia amb en Pipo”. I m’ha sorprès que el primer que he pogut trobar hagi set la “Guía didàctica per a pares i docents”. Això, és una eina molt útil que no ens tots els casos de multimèdies educatius es troba i que en aquest cas, no només està, sinó que està molt completa, tal com exposa Valverde a la seva lectura Procedimiento básico para el diseño y produccion de un multimedia educativo, “Para una adecuada explotación del material se hace necesaria la elaboración de un breve texto, denominado guía didàctica, cuya finalidad es orientar sobre el uso educativo del material audiovisual.  (...) Debería incorporar la siguiente información: Identificación  del  producto, guión audiovisual, análisis didáctico, orientaciones  educativas y materiales complementarios.
 
 
Doncs bé, després d’un petit anàlisi i jugar una estoneta, i tenint en compte les consideracions del quadre de dalt referent a la lectura de Santos Urbina, el més rellevant que he trobat ha set, que encara que semblés que feia una fitxa online,
  • la presentació del producte es fa de forma adient i motivadora (amb dinosaures), exposant el que es realitzarà en tot moment.
  • L’edat dirigida (he escollit 6 anys o menys), crec que no té en compte l’evolució cognitiva dels infants, però es pot escollir el tipus d’activitat sense haver passat un nivell previ, fet que facilita escollir el que es vol aprendre o millorar.
  • Les explicacions són majoritàriament clares i concises, excepte en alguns casos que diu “Segons l’enunciat” i es perd part del temps que es dona per activitat llegint-lo; o bé quan en omplir el buit no es pronuncia la paraula, deixant que la correlació fonètica no s’esdevingui.
  • Els botons i les barres es troben sempre al mateix lloc i són molt intuïtives, així com el punter és gran, vistós i fàcilment distingible de les activitats que canvia quan passa per sobre d’un vincle.
  • L’adaptació de les capacitats psicomotores és adient, amb dibuixos grans que requisen poca precisió.
  • El tractament d’errors, on trobem diversos factors: el botó “Dudo”, que dona la resposta directament; o la consigna de “Oh-oh” al equivocar-se. D’igual forma dir, que com s’ha d’escollir entre dues opcions, la frustració que pot generar és mínima.
Però arribem al moment de materials complementaris que ofereix; us posaré un “screen” i jutgeu per vosaltres mateixos...
Què dir? A mi sincerament em preocupa... no només són les mateixes oracions i paraules que s’han posat durant els jocs, però en versió imprimible, sinó que si pensem bé, si això s’utilitza com eina per a ensenyar, l’únic que aportem a l’infant son meres repeticions que no faran que el seu aprenentatge sigui significatiu; i si, en canvi, utilitzem el multimèdia per a reforçar l’aprenentatge, estem encallant-nos d’igual forma en les mateixes paraules un cop, i un altre, i un altre... I no només això, pensem en un nouvingut estranger, per exemple un àrab, i mireu la fitxa de feina... no noteu res? Deixant de banda que les lletres ja són diferents, part del lèxic que es mostra en la “feineta” són cognoms o noms propis espanyols... segur que el nen àrab que porta poc més de dos mesos els coneix a la perfecció...

Doncs? Que en penseu de tot això? Com us quedeu? Jo, personalment, penso que com a eina de reforç i amb un ús acurat (obviant l’ús a persones amb poques habilitats lectores o amb deficiències visuals), els multimèdies poden ser una eina molt poderosa per als infants, per assimilar coneixements. Però crec que amb les eines que estem treballant a classe se’n poden fer de millors per als nostres futurs alumnes. Almenys que no tinguin errades tan garrafals i bàsiques com el fet d’escriure en l’ordre que toca... Així, parafrasejant a Valverde de nou, tindrem totes en compte el “Què?, A qui?, Per a que?” a l’hora de pensar en crear un software?; i ja posats, el “Quan?” i el “Com?” l’integrarem? Si es que sí, sabré que hem arribat a les mateixes conclusions i que anem per bon camí...

Doncs bé, fins aquí per avui que ens hem excedit...però entendreu que és un tema prou debatible, no? Si no ho trobeu així, la meva companya Anto ha fer uns esquemes amb més aspectes a favor i en contra del software educatiu a la seva entrada... 

Per acabar, agafar forçes per aquesta setmana i sortint una mica de tema, us deixo un vídeo d’una de les versions de “All you need is love”, no només m’encanta sinó que em treu alguna llàgrima... i aprofito per dir que aquest divendres, la companyia “All you need is LÓVA” els convida a assistir a la seva primera representació. A les 18:30 en l’auditori de la UIB – Seu d’Eivissa. No podeu faltar!!

 

 
Petonets i...
Fins una altra!!

Patricia Pinar Roig
☺♥♪

_____________________________________
BIBLIOGRAFIA:

     

     



     
     

     
    

    No hay comentarios:

    Publicar un comentario