viernes, 19 de diciembre de 2014

Tema 6. Escola, famílies i TIC's

Hola de nou!
Benvolguts a la darrera entrada de l’any i del temari d’aquesta assignatura.

Com no és d’estranyar, ens manca un tema a tractar de cara a la nostra futura vida laboral. Si bé és cert que hem parlat dels orígens de les TIC, de la importància en l’educació, dels softwares, les lleis i demés... que ens queda? És clar, les famílies. Aquesta peça eternament oblidada i tant clau i necessària per a procurar un bon aprenentatge als nostres alumnes. Les famílies, aquestes organitzacions tant similars en quant a cures d’infants i tant diferents en quant a tipologies. Sí, la relació família-escola-(i ara)TIC.

I per contextualitzar aquest, us exposo el següent mapa conceptual (fet a classe), que organitza a mode de índex, aquesta entrada:

 Esquema realitzat a clase.
Doncs bé, com he dit hi ha multitud de tipologies familiars que, si voleu repassar perquè no recordeu, podeu anar a una de les entrades de socioemocional de segon. Generalment, però, tots els tipus que hi pugui haver tenen un objectiu comú: l’educació i l’aprenentatge dels infants – igual que nosaltres. Això és el que Ballesta i Cerezo (2011) ens exposen en el seu estudi “Familia y escuela ante la incorporación de lastecnologías de la información y la comunicación”:
Imatge d'elboració propia.

I com assolim aquest equilibri? Mel, a la lectura de IBCmas – “Ventajas del uso en familia de las TIC”, ens proposa alguns consells i avantatges que proporcionen les TIC sempre i quan s’utilitzen de forma acurada, coherent i ètica:
  • Pares (i també escola) dediquen temps al procés d’ensenyar i aprendre a moure’s per Internet amb sentit crític.
  • La bona i necessària gestió espai-temporal de l’ordenador col·locant aquest en un espai comú.
  • La motivació i l’impuls que creen els videojocs per a fer una selecció acurada i adequada per treballar en família durant el temps d’oci familiar.
Pel que fa al segon punt, he trobat un manual adreçat a infants de 9 a 11 anys, on els hi expliquen com fer un ús crític i responsable de les TIC. En aquest, trobem meravelles atractives per a ells com: “has d’elaborar, juntament amb els teus pares, unes normes per navegar per Internet, sense pretendre obtenir d’ells tot allò que t’interessa però transmetent-los alhora les coses que t’agradaria que et deixessin fer(pàg. 14). Em sembla una molt bona iniciativa que el propi ministeri realitzi un manual-campanya adreçar especialment a infants sobre com fer ús de les TIC, aconsellant, apropant-los a aquest món tan gran.

Sobre el darrer punt, considero que, com ja sabem, partint dels interessos dels infants, l’aprenentatge que assoleixin serà molt més significatiu. La meva companya Carolina, a la seva entrada, ho explica dient: “avui en dia, una de les majors motivacions dels infants són les TIC, llavors, per què evitar-les? Ja sabem que per assolir un aprenentatge significatiu s’ha de partir dels seus interessos!”.

Així doncs, si sabem això...ja tenim mig camí fet! Perquè ens aturem? Perquè no seguim endavant? És per por? Per desconeixement potser? Si sabem que és una realitat, que tenen TIC’s a l’abast mirin on mirin i que a més motiven, centren l’atenció i, amb un ús responsable i una tria adient, ajuden en el procés d’ensenyament-aprenentatge... que estem fent? Si és en aquests moments quan família i escola poden fer una major labor de coherència i continuació educativa...!!


Potser per a que es creï aquesta aliança escola-família-TIC que desitgem quan ens considerem impulsores de les TIC a l’aula, és necessària la creació d’un PLA d’actuació pertinent. Però em plantejo...com faig jo ara dins la meva aula, i volent treballar amb TIC, per a que les famílies em recolzin i puguin acabar col·laborant en la tasca educativa? Fernando Trujillo (2011) ens dona una sèrie de passes al seu bloc “Educa con TIC” amb les que jo, personalment, faria el següent:
 
 

Esquema d'elaboració propia.

És per això que, tal com ens expliquen Aguilar i Leiva a l’article “La participación de las familias en las escuelas TIC: anàlisis y reflexiones educativas”, la cooperació és un fet que cada cop es produeix més i més; per tant, no ens hem de conformar només amb la mera participació. De totes formes, els infants que estem educant són els fills d’aquests pares, no? Què millor que col·laborin en aquesta meravellosa tasca. I quina millor forma que amb eines de la web 2.0 que afavoreixen la posada en pràctica de l’escola 2.0 que, a la seva vegada, comporta la facilitació de la cooperació familiar... penso jo...


Però clar, no és or tot el que rellueix i cal destacar que hem de tenir present que els usos que es facin de les TIC requereixen un cert control i d’un canvi de perspectiva, una on es vegin les TIC com aliades i no com a intruses, és a dir, un altre repte més que es podria afegir al llistat de reptes per a la educación del segle XXI...
 
Cercant per Internet, he trobat aquesta plataforma que fa que pares i mares puguin gaudir dels aprenentatges dels seus infants estiguin on estiguin: KinderTIC, on a la seva pàgina, ja ens expliquen  la importància d’aquestes relacions fluides i de les avantatges que creen. Us recomano que li faceu una ullada, ja que és difícil trovar información d'aquest tipus per aquesta etapa i precisament s'adrecen a escoles bressol. Però per si de cas em poseu qualque excusa per no fer-ho us deixo el vídeo promocional...


Doncs res, fins aquí... recordeu que les TIC són un gran complement educatiu, de gran ajuda en situacions d’inclusió i capaces de fer col·laborar les famílies a l’aula. Tot dependrà de l’ús que en fem, de l’entusiasme que li posem, de les ganes d’aconseguir una relació harmònica i innovadora... i bé doncs... qui s’hi enganxa a aquesta proposta?




Moltíssimes gràcies a tots! Ens veiem molt prontet i farem un gran acomiadament. Ha set tot un plaer compartir amb tots i totes aquestes experiències i aquests nous coneixements.
Que passeu bones vacances i... Bon nadal!
Ah... i no poden faltar... petonets i... fins aviat!


Patricia Pinar Roig
☺♥♪
_________________________________________
 Referències bibliogràfiques:

lunes, 8 de diciembre de 2014

Tema 5. Les TIC a l'aula.

Benvolguts i benvolgudes!  (Crec que mai havia començat així i em feia il·lusió J)

Aquesta setmana, i encara que venim parlant de la importància actual de les TIC a l’educació i en el dia a dia quotidià, ens centrem realment en la importància de les TIC a l’aula.
Per començar, un recurs educatiu per posar en marxa les TIC a l’aula, que considero útil i del que hem pogut gaudir-ne en una lectura, són les CACERES DEL TRESOR. I què són exactament? Doncs bé, personalment em recorden molt a un projecte d’aula, ja que es tracta d’una activitat que abraça moltes possibilitats, competències i àrees que utilitzen els docents que fan ús d’Internet a l’aula. I, de la mateixa forma que qualsevol projecte educatiu, una cacera del tresor consta de: una capçalera on es troba el títol, l’àrea, el nivell, etc.; una introducció breu del tema que es vol treballar; les primeres preguntes que sorgeixen, plantejades amb l’objectiu d’obtenir resposta amb la recerca dels alumnes; i la gran pregunta, activitat on s’ha d’aplicar tot el coneixement assolit i coincideix amb un objectiu curricular.

Amb aquest recurs, a més de recollir informació sobre un tema desitjat i reforçar el que es treballa mitjançant l’ús de les TIC, s’aprofundeix també en el desenvolupament de destreses tecnològiques i pràctiques sobre l’ús d’Internet; despertant l’interès dels alumnes pel material atractiu i per la possibilitat d’adaptació als diversos ritmes i nivells d’aprenentatge. Per tant, entre tots els objectius que s’exposen, apareixen: implicar l’ús d’instruments nous, aprendre a raonar i justificar el que s’ha fet, potenciar la responsabilitat i autonomia personal, respectar els diferents ritmes d’aprenentatge, etc.
Pel que fa a metodologia, estructura i característiques, us deixo un mapa conceptual que hem realitzat a classe:

Mapa conceptual fet a classe.


I és que, amb els avenços tecnològics en educació, actualment les TIC tenen cada cop més pes, ja que la dependència de les persones cap aquestes cada cop és major. I ja no només penso en la inclusió que s’ha fet a les aules. Realment, hi ha tota una xarxa de cursos, reciclatges docents, dotació de recursos i demés que fan que s’impulsin les TIC a l’entorn educatiu. I no és d’estranyar, ja que si, com a docents, es pretén fomentar una educació per a la vida, real i ajustada a l’entorn social, ja no es poden deixar de banda les noves tecnologies. De la mateixa forma, la llei educativa (LOE 2006) inclou ja en el nou currículum la competència del tractament de la informació i la competència digital.
Es per això que penso, si les administracions ho recolzen, si els docents ho volen i la llei ho fomenta... per què encara hi ha escoles que treballen com fa 60 anys? Allunyant als infants de les tecnologies, quan realment en sortir del centre se’n trobaran fins i tot per treure el tiquet d’aparcament... Asorey i Gil, en el seu escrit, parlen exactament d’això “Nuestros alumnos están impregnados de una cultura tecnológica que provoca cambios importantes en la manera de aprender y procesar la información”. Em crea angoixa perquè realment a mi em queda menys d’un any per acabar el grau i, sé que les coses no estan gens fàcils per aconseguir treball d’immediat però en l’hipotètic cas... com m’enfronto a un centre “anti-TIC” després de veure tot el que poden aportar? Que faig? M’uneixo al clan “fitxes everywhere”? De veres que m’esgarrifa... per què la realitat serà què voldré canviar la mentalitat d’aquelles docents... però em guanyen per experiència! I realment no se... em trobo en un moment en que pensar en això m’entristeix... perquè no sé com es pot permetre a hores d’ara... Us deixo l’esquema realitzat a l’aula sobre aquest mateix article d’Asorey i Gil, on podreu veure els canvis i possibilitats que hi ha per a aconseguir un bon ús de les TIC a l’aula:
 
Mapa conceptual realitzat a classe.
 

I no és que cregui que hi ha centres així... en la lectura “Experiencias educativas en las aulas del siglo XXI” (pàgs. 22 -37), una de les experiències que s’hi mostra fa posar els pèls de punta. Es tracta de la experiència de Àngeles Abelleira.

Adell, per la seva part i la seva experiència, exposa un fet com la Investigació ACOT, on s’esmenten les fases per les quals han de passar els membres de les institucions educatives per a assolir les competències tecnològiques pràctiques i útils per a dur a terme una bona inclusió de les TIC a l’aula. Òbviament no és un procés a curt termini, sinó que el temps en veure els resultats oscil·la entre els 3 i 5 anys. En el següent esquema realitzat a classe, s’exposen les cinc fases esmentades:
Mapa conceptual realitzat a classe.
Aquesta investigació ACOT està íntimament lligada a la metodologia TPACK, que aconsegueix integrar les TIC a l’aula unint en un tot els coneixement tecnològics, pedagògics i disciplinaris. El següent gràfic ho aclareix:
Metodologia TPACK.
Així doncs, una vegada aconseguim integrar les TIC, també assolim altres coneixements de forma multidisciplinària i global, entenent que per a que un mestre faci ús de les TIC, no només és necessari saber utilitzar un software i un hardware, sinó també ser crític amb el tipus d’activitats que es plantegen als infants per a què siguin el més significatives per a ells. Recordeu l’anàlisi de PIPO que vaig fer? Quants anys va estar en ús a les aules amb la manca pedagògica que s’hi troba?
Només nosaltres coneixem els nostres alumnes i les seves característiques, i només nosaltres sabem si l’activitat que anem a proposar està prou ben adreçada a ells. Si volem aconseguir l’èxit introduint les TIC a l’aula, hem de ser conscients que no només ens val saber manejar un ordinador; sinó seguirem caient en la temptació de fer ús d’un software només per ser atractiu i no funcional...
 
 

Espero que reflexioneu sobre això...
 
Fins aquí per avui! En veiem aviat!!
Petonets i... fins una altra!!
Patricia Pinar Roig
♥♪☺

_____________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
  • ADELL, J., Internet en el aula: a la caza del tesoro. (2003). Online <http://edutec.rediris.es/Revelec2/Revelec16/adell.htm>
  • ASOREY, E. i GIL, J., El placer de usar las TIC en el aula de Infantil. (2009). Online http://www.mecd.gob.es/revista-cee/pdf/n12-asorey-zorraquino.PDF
  • HERNÁNDEZ, J.; PENNESI, M.; SOBRINO, D. i VÁZQUEZ, A., Experiencias educativas en las aulas del siglo XXI. Innovación con TIC. Fundación Telefónica (2011) Pàgs. 22 - 37. Online < http://www.ciberespiral.org/attachments/225_Experiencias_educativas20.pdf>
  • ADELL, J., Las fases de integración de las TIC: tiempo y oportunidades. Online < http://elbonia.cent.uji.es/jordi/2008/12/13/las-fases-de-la-integracion-de-las-tic-tiempo-y-oportunidades/>
  • Vídeo d’el·laboració propia a partir de la lectura de Fundación telefónica.
  • Imatges 1, 2 i 3 realitzades a clase.
  • Imatge 4 extreta del link  <http://www.ticyeducacion.com/2011/01/metodologia-tpack.html>