Hola a tots!
Estrenem bloc amb l’assignatura
de “Mitjans i recursos tecnològics en el procés d’ensenyament-aprenentatge”, en
la que, pel que veig, tractarem diversos temes relacionats amb la societat de
la informació i la comunicació, i com aquesta es relaciona amb les noves
tecnologies.
Tal com esmenta Adell en la lectura “Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información”, el desenvolupament tecnològic ha
trastocat per complet la societat actual. I és que des d’una primera fase en
que l’home inventà l’escriptura com a forma de comunicar-se, hem avançat a
límits increïbles. La tecnologia ha passat per una evolució tan ràpida i
descomunal, que d’escriure només uns pocs privilegiats, ara qualsevol persona
que tingui la tecnologia a l’abast pot pagar només apropant el mòbil a un
datàfon a una tenda. Bé, sempre que disposi de la tecnologia i de l’economia...
Bromes a part, si fem una ullada general en la societat podem veure que la
tecnologia es troba present en gairebé tots els àmbits quotidians i que, per
tant, comencem a dependre massa d’aquesta. Però no és or tot el que llueix.
Area, en la seva
lectura “Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación”, ens parla de la tecnologia com una
dualitat entre aspectes favorables i desfavorables a la societat. I sobre això
m’aturaré a opinar, si se’m permet, perquè hi ha aspectes en els que no
coincideixo.
Per una banda, com
es veu al mapa conceptual de dalt, ens parla d’un augment d’accés a la
informació, entre altres. Jo aquest aspecte no el trobo com un aspecte positiu.
Si bé és cert que es pot accedir a biblioteques, articles i demés informació
que es cerqui, es necessita un alt aprenentatge en tecnologies per saber
destriar les fonts més fiables i no caure en la “desinformació per
sobreinformació”, un de tants problemes que això comporta i dels que ens parla
Area. Internet és una eina de recerca molt útil, però no hi ha cap filtre pel
qual la informació passi abans de ser “uploaded”
i, per tant, qualsevol cosa es pot trobar sobre un tema que es cerqui. Així i
tot, és cert que “els de dalt” tenen un gran control sobre el que volen que es
publiqui i el que no i, si alguna cosa no els interessa, ja fan per treure la
informació de la xarxa. Però com he dit, això no és cap filtre, perquè la
informació ja ha estat pujada sense vigilància ninguna.
No sé si m’he
explicat bé, la idea és que, per exemple, qualsevol persona pot pujar un vídeo
a “YouTube” de policies agredint a pidolaries sense que aquest vídeo passi per
supervisió de si és adient o no pujar-lo a la xarxa. No obstant això, algun
superior considera que aquest material no hauria de ser-hi, casualment desapareix
com si res hagués passat... Per tant, on queda exactament la llibertat d’expressió
característica d’aquesta eina?
Per altra banda,
una de les desavantatges més grans a tenir en compte, i de les que parla Area,
és la bretxa digital. Això fa referència a les desigualtats que troben diversos
sectors de població en quant a accés i ús de TIC. Personalment, considero que
Internet hauria d’estar a l’abast de tothom, que hauria de ser gratuït per a
qualsevol sector de la població ja que això afavoriria de forma substancial a
tots els àmbits. Sense anar més lluny, el de l’educació. Posant Internet de
forma gratuïta en totes les escoles també s’afavoreix a l’augment de recursos
educatius i, per tant, a la millora del servei. Però clar, com tot... si no es
paga a les grans corporacions, no es mou ni el vent.
Per tant, dels
grans reptes que se’ns plantegen és el de la multialfabetització, no només
vista en la pràctica educativa i formant als alumnes actuals, sinó a tota la
població en general per a capacitar-la per a l’ús correcte d’aquesta eina tan
poderosa. De fet, d’educar només als actuals infants, construïm una bretxa
generacional que tampoc és útil, ja que els adults que treballen amb aquestes
tecnologies han de saber utilitzar-les per a seguir en el seu lloc de feina...
si, com veieu, tot una roda que gira sense parar...
Com ho farem? Està
per veure... Què farem? Hem de pensar... I és així com tornem a començar. Tota
una gran quantitat de reptes que s’han d’assolir, en teoria, a la velocitat en
què avança la tecnologia. I si en qüestió de 20 anys aquesta ha evolucionat de
forma exponencial, com es suposa que hem de fer front a tot el que hem de fer
evolucionar? No sé vosaltres, però jo em trobo al bell mig, a l’ull del huracà.
Amb prou feines puc digerir tots els avenços tecnològics que es suposa que
controlo perquè ja he crescut amb ells i ja em quedo endarrere en molts altres
que van sortint nous.
Sento que dins de
poc em sentiré com la meva àvia quan li vaig comprar un telèfon sense fil,
incapaç de creure que funcionaria des de lluny; de fet, és com em vaig sentir
quan em vaig comprar el meu últim mòbil i em van dir que podia pagar a
qualsevol tenda amb ell només apropant-lo al datàfon... i d’això fa només un
mes!
Amb cara d’al·lucinar
amb tot el que em queda per esbrinar aquest curs, m’acomiado i us deixo un
vídeo molt divertit que mostra, en essència el que passa amb tota l’evolució:
cada cop hi ha més i més en una mateixa era!
Fins una altra i...
Petonets!
Patricia Pinar
Roig
☺♥♪
_____________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:
- Lectura d’Area, “Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación”, extreta de <http://www.tecnoedu.net/lecturas/materiales/manual_area/tema1.pdf>
- Lectura d’Adell, “Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información”, extreta de <http://nti.uji.es/docs/nti/Jordi_Adell_EDUTEC.html>
- Mapes conceptuals (imatges 1 i 2), d’elaboració a l’aula en gran grup.
- Imatge “A l’ull del huracà”, extreta de <http://es.wikipedia.org/wiki/Hurac%C3%A1n_Floyd_(1999)>
- Vídeo de “L’evolució de la música”, extret de <https://www.youtube.com/watch?v=2ZUQiH6J5fA>
No hay comentarios:
Publicar un comentario